Especial nadal amb entrevista a en “Piku” percussionista de “The Cabrians”
5 comments
ahir anava amb cotxe i escoltava el rude. Genial, tan xulo com sempre… però a més… de cop arribada a l’èxtasi! ni més ni menys que els jackson five!!! orgàsmic senyors, orgàsmic! endavant patxi amb el motown!!!
per cert… hi ha una cançó força xula… ja us la passaré… la cantava un tal Harold Melvin, es diu Satisfaction Guarranted. Pel que fa a la lletra ens podríem posar tiquismiquis i criticar que sona a mercantilització de l’amor, a superficialota, però senyors… és prenem-nos-ho com un joc! satisfaction guarranted or take your love back!!! i’ll give you something good! yer I will… ei, una cançó xulíssima, ja us la passaré per si us mola, moooooolt guai!
petons i seguiu així!
oh oh laura, temazo amb blue notes de banda!
Ei! Os passo un article que va sortir a “El Triangle” sobre la festa i el recopilatori Mod del que os parlava a l´entrevista, perque potser no vaig sapiguer-la explicar tant bé com aquest article jeje és una mica llarg, aixi que espero que hi capiga! Endavant!
” El moviment ‘mod’ reivindica l’existència d’un repertori inspirat en la cultura elitista dels anys 60
L’escena més nostrada balla en català
Probablement, la majoria de catalans han escoltat alguna vegada la clàssica «Cap al futbol», de la polifaceta Guillermina Motta, o «Visca la patum», d’Els Dracs. Dues cançons incloses en el recull Modernisme aborigen, que en format compacte inclou una dotzena de temes de grups i de solistes que, durant els anys seixanta, interpretaven ie-ie, soul, garatge, pop i altres estils inspirats en la cultura mod. Un fenomen musicocultural que té el seu origen a les urbs industrials d’Anglaterra entre la fi dels anys cinquanta i el principi dels seixanta, com a resultat de la convivència entre la immigració jamaicana i els teddy boys britànics, nois de classe treballadora que buscaven una manera culta i idealitzada de vestir, abillant-se amb parques i amb roba italiana que exhibien a les festes o mentre es passejaven amb les seves motos Vespa o Lambretta. Arran d’aquesta eclosió, van sortir formacions musicals que han marcat un estil molt particular d’entendre la vida en societat, on les drogues, la rapidesa i la creativitat artística esdevenien una coctelera en moviment. Entre els mestres de l’escena, destaquen The Who, The Small Faces, The Animals, The Yardbirds, The Kinks, Zoot Money, The Spencer Davis Group i altres conjunts que s’agrupaven sota l’estil beat o rythm & blues britànic. Icones, tanmateix, d’un moviment que va saltar a la gran pantalla amb el mític llargmetratge Quadrophenia, tota una mirada als valors transgressors i egocèntrics dels joves mods.
En aquest sentit, el recull Modernisme aborigen aixeca acta de la sèrie de conjunts i d’artistes catalans que van practicar aquesta música de tall anglosaxona passada pel túrmix dels ambients mediterranis. La recopilació, distribuïda entre els coetanis del moviment, va servir per engalanar el Primer Aplec Modernista del Vallès, que una colla d’amants de la cultura sixty van organitzar a la població vallesana de la Garriga el passat 22 de novembre. Amb tot, la vetllada, que va concentrar mig centenar d’escuteristes, era el primer intent de reivindicar l’existència, a casa nostra, d’aquesta música pulcra, elitista i tan moderna com ho van representar al seu moment Antoni Gaudí, Francesc Pujols i la resta de genis que van superar amb escreix el llistó de l’antiga escola noucentista.
L’èxit de la trobada «torrista», aplaudida des de fòrums i pels principals hereus del «modernisme» català, ha animat els seus impulsors a programar altres espais i convocatòries que, a través del ball, de la festa i del bon àpat, posaran en l’òrbita un moviment d’avantguarda tan exquisit com minoritari. Potser per això, el «modernisme» va revolucionar la música al nostre país, deixant una corrua de deixebles incombustibles.
PEÇA
Una partitura de col•leccionisme
El recopilatori Modernisme aborigen, presentat amb motiu de l’Aplec Modernista del Vallès, reuneix el més representatiu del panorama sixty en català. De la primera a la dotzena cançó, encadena una sessió de ball estilista sense precedents, en què apareixen moments de soul, el típic ie-ie, un sobri blues melòdic i altres detalls per moure l’esquelet sense despentinar-se el cabell ni fer malbé la indumentària de sastre tan preuada entre la parròquia mod.
Els dotze apòstols
El compacte s’estrena amb la cançó «Per tu ploro», una tendra simfonia de Manué i els seus Dinamik’s; tot seguit hi arriba «L’amor que em demanaves», de la cantant Nuri, per continuar amb «Quina colla més original!», de The Bonds i «Què passa amb els duros?», d’Eurogrup, una de les bandes més prolífiques de l’escena. Les segueixen «Ieie», de Tony, «Llimoner», de Maria Cinta, i, traspassant l’equador del repertori, ens arriben dos obsequis extraordinaris: «El trastet», de Santi Sants, i la immortal «Cap al futbol», interpretada per una Guillermina Motta fidel a la idiosincràsia «modernista».
L’àlbum, dissenyat amb especial cura, ens acosta després a una de les antologies d’Els Xocs, «Més enllà», i puja uns decibels amb «Visca la patum», d’Els Dracs, «A la bona de Déu», de Betina, per tancar la tria amb la suggestiva «Invitació a la sardana», dels històrics Els 3 Tambors. Un compendi necessari per entendre l’univers elitista que va néixer a Catalunya sota la influència dels mestres anglesos, i que, avui, una colla de «torristes» amb motocicletes de luxe i jerseis de coll alt volen recuperar per mantenir-lo a la palestra.”
perquè m’obligues, singermorning!
ATENCIÓ!!!! CANVI DE DIA DEL PRIMER RUDE TIME DEL 2009
LA NIT CAP D’ANY A REBAIXAT CONSIDERABLEMENT LES NEURONES I LES HABILITATS FANTÀSTIQUES D’ALGUNS MEMBRES DEL PROGRAMA DE RUDE TIME (en especial del tècnic!).
AIXÍ QUE S’APLAÇA LA GRAVACIÓ EN DIRECTE DEL RUDE TIME D’AVUI, DIJOUS 01-01-2009, A DEMÀ DIVENDRES 02-01-2008 A LES 10 DE LA NIT!
ALS QUE ENCARA ESTEM SENCERS, ENS VEIEM AQUESTA NIT DE FESTA, ALS MATEIXOS BARS DE SEMPRE!
ahir anava amb cotxe i escoltava el rude. Genial, tan xulo com sempre… però a més… de cop arribada a l’èxtasi! ni més ni menys que els jackson five!!! orgàsmic senyors, orgàsmic! endavant patxi amb el motown!!!
per cert… hi ha una cançó força xula… ja us la passaré… la cantava un tal Harold Melvin, es diu Satisfaction Guarranted. Pel que fa a la lletra ens podríem posar tiquismiquis i criticar que sona a mercantilització de l’amor, a superficialota, però senyors… és prenem-nos-ho com un joc! satisfaction guarranted or take your love back!!! i’ll give you something good! yer I will… ei, una cançó xulíssima, ja us la passaré per si us mola, moooooolt guai!
petons i seguiu així!
oh oh laura, temazo amb blue notes de banda!
Ei! Os passo un article que va sortir a “El Triangle” sobre la festa i el recopilatori Mod del que os parlava a l´entrevista, perque potser no vaig sapiguer-la explicar tant bé com aquest article jeje és una mica llarg, aixi que espero que hi capiga! Endavant!
” El moviment ‘mod’ reivindica l’existència d’un repertori inspirat en la cultura elitista dels anys 60
L’escena més nostrada balla en català
Probablement, la majoria de catalans han escoltat alguna vegada la clàssica «Cap al futbol», de la polifaceta Guillermina Motta, o «Visca la patum», d’Els Dracs. Dues cançons incloses en el recull Modernisme aborigen, que en format compacte inclou una dotzena de temes de grups i de solistes que, durant els anys seixanta, interpretaven ie-ie, soul, garatge, pop i altres estils inspirats en la cultura mod. Un fenomen musicocultural que té el seu origen a les urbs industrials d’Anglaterra entre la fi dels anys cinquanta i el principi dels seixanta, com a resultat de la convivència entre la immigració jamaicana i els teddy boys britànics, nois de classe treballadora que buscaven una manera culta i idealitzada de vestir, abillant-se amb parques i amb roba italiana que exhibien a les festes o mentre es passejaven amb les seves motos Vespa o Lambretta. Arran d’aquesta eclosió, van sortir formacions musicals que han marcat un estil molt particular d’entendre la vida en societat, on les drogues, la rapidesa i la creativitat artística esdevenien una coctelera en moviment. Entre els mestres de l’escena, destaquen The Who, The Small Faces, The Animals, The Yardbirds, The Kinks, Zoot Money, The Spencer Davis Group i altres conjunts que s’agrupaven sota l’estil beat o rythm & blues britànic. Icones, tanmateix, d’un moviment que va saltar a la gran pantalla amb el mític llargmetratge Quadrophenia, tota una mirada als valors transgressors i egocèntrics dels joves mods.
En aquest sentit, el recull Modernisme aborigen aixeca acta de la sèrie de conjunts i d’artistes catalans que van practicar aquesta música de tall anglosaxona passada pel túrmix dels ambients mediterranis. La recopilació, distribuïda entre els coetanis del moviment, va servir per engalanar el Primer Aplec Modernista del Vallès, que una colla d’amants de la cultura sixty van organitzar a la població vallesana de la Garriga el passat 22 de novembre. Amb tot, la vetllada, que va concentrar mig centenar d’escuteristes, era el primer intent de reivindicar l’existència, a casa nostra, d’aquesta música pulcra, elitista i tan moderna com ho van representar al seu moment Antoni Gaudí, Francesc Pujols i la resta de genis que van superar amb escreix el llistó de l’antiga escola noucentista.
L’èxit de la trobada «torrista», aplaudida des de fòrums i pels principals hereus del «modernisme» català, ha animat els seus impulsors a programar altres espais i convocatòries que, a través del ball, de la festa i del bon àpat, posaran en l’òrbita un moviment d’avantguarda tan exquisit com minoritari. Potser per això, el «modernisme» va revolucionar la música al nostre país, deixant una corrua de deixebles incombustibles.
PEÇA
Una partitura de col•leccionisme
El recopilatori Modernisme aborigen, presentat amb motiu de l’Aplec Modernista del Vallès, reuneix el més representatiu del panorama sixty en català. De la primera a la dotzena cançó, encadena una sessió de ball estilista sense precedents, en què apareixen moments de soul, el típic ie-ie, un sobri blues melòdic i altres detalls per moure l’esquelet sense despentinar-se el cabell ni fer malbé la indumentària de sastre tan preuada entre la parròquia mod.
Els dotze apòstols
El compacte s’estrena amb la cançó «Per tu ploro», una tendra simfonia de Manué i els seus Dinamik’s; tot seguit hi arriba «L’amor que em demanaves», de la cantant Nuri, per continuar amb «Quina colla més original!», de The Bonds i «Què passa amb els duros?», d’Eurogrup, una de les bandes més prolífiques de l’escena. Les segueixen «Ieie», de Tony, «Llimoner», de Maria Cinta, i, traspassant l’equador del repertori, ens arriben dos obsequis extraordinaris: «El trastet», de Santi Sants, i la immortal «Cap al futbol», interpretada per una Guillermina Motta fidel a la idiosincràsia «modernista».
L’àlbum, dissenyat amb especial cura, ens acosta després a una de les antologies d’Els Xocs, «Més enllà», i puja uns decibels amb «Visca la patum», d’Els Dracs, «A la bona de Déu», de Betina, per tancar la tria amb la suggestiva «Invitació a la sardana», dels històrics Els 3 Tambors. Un compendi necessari per entendre l’univers elitista que va néixer a Catalunya sota la influència dels mestres anglesos, i que, avui, una colla de «torristes» amb motocicletes de luxe i jerseis de coll alt volen recuperar per mantenir-lo a la palestra.”
perquè m’obligues, singermorning!
ATENCIÓ!!!! CANVI DE DIA DEL PRIMER RUDE TIME DEL 2009
LA NIT CAP D’ANY A REBAIXAT CONSIDERABLEMENT LES NEURONES I LES HABILITATS FANTÀSTIQUES D’ALGUNS MEMBRES DEL PROGRAMA DE RUDE TIME (en especial del tècnic!).
AIXÍ QUE S’APLAÇA LA GRAVACIÓ EN DIRECTE DEL RUDE TIME D’AVUI, DIJOUS 01-01-2009, A DEMÀ DIVENDRES 02-01-2008 A LES 10 DE LA NIT!
ALS QUE ENCARA ESTEM SENCERS, ENS VEIEM AQUESTA NIT DE FESTA, ALS MATEIXOS BARS DE SEMPRE!
RUDE TIME
rudetime.radio@gmail.com